JOANISC

-Te llamo porque no se te ve el pelo ¿que tal la vida de casado? -Nunca he sido tan feliz, tío. -Te está escuchando ella ¿verdad? -Super feliz. -Ánimo tío...

Dues mans al volant, corrent i pensant, tensa i somiant, sempre endavant. Tu, sovint absent, però sempre pendent. El pedal fort prement, t’agrada notar el vent. Diria que així pots notar que t’és fàcil respirar, sents que pots volar, et sents lliure, sense lligar. Lliure, així t’agrada sentir-te, Sentir que avances i que fas el correcte, serà pel nostre signe, ens agrada tot perfecte. El fre i l’accelerador, tant se val, notar que tens el control, que controles el vol. això és el que et cal.  Frenes sovint quan fa baixada. T’agafa la por exagerada. Acceleres a la pujada, has de sentir que estàs preparada, que pots amb tot, que sortiràs reforçada. Diferents en la conducció, iguals en coses de la raó, no permetem que cap distracció, ens espatlli el camí junts, el millor. Tant se val el consum puc dir per fer un resum: Que la vida és breu, Res és tant greu.

“Si lo que quieres es vivir cien años, vacúnate contra el azar, deja pasar la tentación, dile a esa chica que no llame más, y si protesta el corazón, en la farmacia puedes preguntar: ¿tienen pastillas para no soñar?” – Joaquín Sabina