JOANISC

Perdona mi primer verso en tu idioma, Sé que fué para tí, peor que una pesada broma, para mí solo una forma, de salirme de la norma, expresar lo feo de mi mirar sin dejarme una coma No quiero hacerte recordar, no quiero que vuelva a pasar, quiero poder expresar, en tu idioma mi pensar. Sé que me sirvió para alejar, poco a poco una manera de expresar, que a ningún sitio bueno me puede llevar, Por esto hoy quiero empezar a probar otra forma de pensar que me lleve a mejorar, a vivir, amar y aprovechar.

Si sapiguessis que en mi, Tu també has provocat un huracà, que de la teva mirada tampoc no m'hi puc estar... Per no parlar de les abraçades que res podrà ja igualar. Vull veure't riure i vull somriure Els meus atabalaments només expliquen que et tinc al pensament Estic espantada i atemorida i el teu amor em treu la son: res és igual si no estic al teu costat Aquest poema no s'ho val: sobren paraules quan el que volem és que la persona que ens captiva estigui al nostre costat. (Primer vers tardorenc per deixar d'estar del revés) I potser, també i en primer terme, per recordar-te que t'estimo, i que malgrat totes les pors i els desconsols, ets un Sol i no estàs sol. Carmen

Cada dia, és un regal, i avui pot ser, un dia especial.. Que vagi rodó i sigui genial.. No tinguis por, tot anirà com cal. No cal ser el millor, ni bon comercial, si ho fas amb amor, és el que val. I he pogut sentir com n’és de brutal, el teu amor fa sentir “radical”. No pensis tant, res és tant important. Només la vida, que es va esgotant, i tu dic jo, el Joan, que de rallades, et vaig guanyant. El teu somriure, em roba el cor, que mai s’esborri, per cap mena de por Per cap tristesa, pensament, ni amargor, Fes-me el favor, Viu i ensenya’m a viure amb amor.