El meu ésser favorit

Ni que no vulgui estic al aguait
d'algun trobar-me fortuït
amb un exemplar garrit*.
Però tampoc és un acuit*.

El que és clar és que ja de molt petit
o des de sempre m'he sentit
atret i embadalit,
per aquest ésser presumit,
per mi el més ben parit.

Si en volta algun ben proveït
deixa l'ambient escaldeït*
i fa quedar enxiquit
el meu pantaló cenyit.
Puc semblar un pervertit
potser ho sóc i no en trec pit
però no és res brut ni enrarit
tan sols un impuls empedreït.

No sé com ha succeït
Només sé que aquest ésser és el meu delit.

I li estic molt agraït
perquè sempre m'ha enriquit
i ha aconseguit,
fer de mi algú de profit
algú més atrevit,
per voler ser el preferit
o potser algun dia el marit,
d'aquest ésser meu favorit.

Diccionari:

*garrit=bonic.

*escaldeït=calent

*acuit=persecució