Resposta instantania capturada

Si sapiguessis que en mi,
Tu també has provocat un huracà,
que de la teva mirada
tampoc no m'hi puc estar...
Per no parlar de les abraçades
que res podrà ja igualar.
Vull veure't riure
i vull somriure
Els meus atabalaments
només expliquen
que et tinc al pensament

Estic espantada i atemorida
i el teu amor em treu la son:
res és igual
si no estic al teu costat
Aquest poema no s'ho val:
sobren paraules
quan el que volem és que la persona que ens captiva
estigui al nostre costat.
(Primer vers tardorenc per deixar d'estar del revés)
I potser, també i en primer terme, per recordar-te que t'estimo, i que malgrat totes les pors i els desconsols, ets un Sol i no estàs sol.

Carmen